Visca Santa Paula

Feia a muntó d'anys que no havia fet tan bon temps en la festa de Santa Paula de Dénia.
L'any passat Ribetes i jo ens varen gelar de fred i damunt la pluja ens estigué fotent a estones.
La novetat d'enguany han estat els xiquets i xiquetes de la parròquia de Sant Miquel que el diumenge han vingut a passar un dia al camp com si fora Pasqua.
L'altra novetat, i aquesta gens agradosa, que els acompanyava un capellanet jove de València que els ha fet jugar i cantar en Suahili, és a dir: en castellà.
Collons amb l'Església i ull amb aquests capellans joves que ho fan tot en castellà, perquè a Dénia el valencià no és minoritari però ells el tracten com una llengua minoritzada, i clar, ací em tens a mi, entrant en el rogle, i tocant-los i fent-los jugar i cantar en valencià.
I sabeu? Cada dia em faig més radical. I pense que encara no ho sóc prou.

Temps de relax

Els mesos d'hivern sempre són de descans i relax. Unes noces, una festa de cap de setmana: poca cosa.
Ara he tocat alguns dies per Sant Antoni, la setmana vinent Santa Paula i el mes de febrer alguns dies de mig any de moros, carnestoltes i tal volta un acte puntual de falles.
Un dissabte, un diumenge, tots dos, però en conjunt poca cosa.
Anar pagant la llum ara que ens tornaran a llegir el comptador.

Sense xirimita

He estat uns dies a Londres només que per omplir-me de música clàssica.
Una òpera, Els mestres cantors de Nüremberg. vuit concerts, des del Rèquiem, del que us he penjar l'entrada, fins a duo de violoncel i piano.
Londres és el paradís de la música clàssica. Molts concerts, molts d'ells gratuïts i òperes i grans orquestres on pots trobar entrades a preus raonables.
He esbrinat a tot arreu per si trobava un concert de o amb xirimita d'eixes dels disminuïts, o en el seu defecte de "bagpipe" o "hornpipe".
Res tu. La seua fama no ha arribat a Londres.

Santa Llúcia

Ahir fou Santa Llúcia i a l'ermita del carrer de l'Hospital de la ciutat de València els xirimiters de la comarca feien un aplec.
Algú sap si enguany també s'ha fet? Ens podria contar com ha anat?
Sempre em va agradar eixe aplec i encara m'agradaria més que es seguira fent.
No he tingut clar mai perquè de l'aplec de xirimiters en l'ermita d'aquesta santa a València, i l'aplec no sé, però l'ermita és de poc desprès de la conquesta.
Tal volta per què els cecs la tenien per patrona i havent molts cecs músics per extensió li arriba l'advocació de la festa als xirimiters?
Bo, si hi ha cap que hi haja estat que ens el conte per favor.

Musit, encara bocabadat

Fa dues setmanes vaig estar a Gilet per sopar amb els de Musit i vore com eren les nits de música tradicional que es munten allà.
Conec Josemi Sànchez uns trenta anys i a Claramunt uns menys, però no massa. Els dos han fet una societat que fa canyes de xirimita.
Sabia de Musit pels correus electrònics que m'enviaven per fer-me saber les activitats que desenvolupaven a Gilet.
Mai no havien coincidit amb els dies lliures i no havia pogut anar malgrat la curiositat que tenia.
Vaig arribar més prompte i em van mostrar el museu d'instruments tradicionals que tenen instal·lat. Encara estic bocabadat.
Cosemi me n'havia parlat i jo no li havia fet molt de cas, però mare meua: tenen un museu impressionant.
Centenars d'instruments tradicionals d'arreu de l'estat espanyol. Ben exposats, classificats i curosament retolats.
Al moment em va vindre al cap el museu d'instruments de Brussel·les, tal volta el millor d'Europa.
I el que em deixava en la boca més oberta encara és que Musit és fruit de l'esforç, les ganes i el gust d'una parella de valencians que no podem dir precisament que estiguen sobrats de diners, per la qual cosa alguns instruments estan de dipòsit.
El museu té un taller annex per poder anar escoles on ensenyen als xiquets els rudiments per poder fer-se xicotets instruments de canya, amb bancs de treball, les eines i fins i tot fustetes amb paper d'escat per que els menuts refinen i deixen les canyes ben polides.
Mai no m'ho haguera pensat. Dos bojos per la música tradicional i els instruments s'han muntat un museu, amb un taller annex i de tant en tant, amb la col·laboració de la falla de Gilet fan sopars populars i actuacions de grups en el casal falller.
Vaig vindre, ho torne a dir, bocabadat i, també, reconciliat amb el paisanatge valencià que dins de la merda que ens envolta, treballen esforçadament i posant els diners de la seua butxaca per replegar, mantindre, exposar, ensenyar i mostrar en viu la nostra música tradicional.
Ai, però està a Gilet i els valencians poden anar a qualsevol lloc, però apropar-se a Gilet a la comarca del Camp de Morvedre, com qui diu ací al costat, a vore un museu excepcional i dur els xiquets de les escoles a vore'l i participar en un taller d'instruments, és prou difícil. Ara: ells s'ho perden.
Magnific, Cosemi i Claramunt. Si us cal qualsevol cosa que estiga al meu abast, ja podeu creure que la tindreu i us promet que faré d'altaveu de Musit i us proporcionaré alguns instruments.
Gràcies per eixir de la misèria que ens envolta i haver creat una cosa tant important com Musit.

Un/a alumne/a

Fa temps vaig fer l'oferiment per ensenyar-li a qui volguera fer xirimites. No m'anà mal i vaig quedar molt content.
Ara voldria un alumne o alumna que volguera saber com va això de l'ofici de xirimiter i la música tradicional.

.-Ha de saber tocar la xirimita.
.-Ha de tindre coneixements de teoria
musical.
.-Ha de tindre concepcions ètiques i
morals.
.-No agradar-li el futbol, o en el pitjor
dels casos amagar-ho davant meu.
.-Deuria d'agradar-li la música
"clàssica".
.-Si és nacionalista valencià millor. En
cap cas vull un espanyol i menys
encara un espanyolista.
.-Clar: ha de parlar català.
.-I per damunt de tot tindre clar el que vol. Res de collonades.

Una tonada de processó

La processó sempre ha estat un acte important pel xirimiter, consegüentment amb la importància dins de la festa.
Ara mateix, en les festes majors la processó segueix sent el centre de la festa. No aniran a missa mai, tindran més o menys fe, però a la processó va tot el poble i en molts, molts, llocs és on la participació activa -anar dins la processó- i la passiva -vore-la passar- és més gran.
En molts pobles, la xirimita podia no estar en altres actes de la festa, però encapçalar la processó era obligatori. He conegut llocs on la xirimita no anava més que a la processó, i la família Tissa de Callosa d'En Sarrià van perdre moltes festes perquè s'havien llogat tots els dies en el Castell de l'Alfàs i no podien estar en la processó. Els pobles buscaren d'altres xirimiters.
No sé quan s'incorpora la xirimita a les processons, però deu de fer un quants centenars d'anys i lògicament devien de tindre tonades adients: què tocaven?
Certament no les marxes de processó actuals, la majoria de les quals són molt modernes i copien el pas i l'estil de les bandes.
Les bandes es fan populars al País Valencià al segle XIX i és a les acaballes d'aquest que ixen per tot arreu, d'on podem suposar que les marxes de xirimita d'eixe estil deuen de ser, com a molt prompte, de principis del segle XX.
Encara que les marxes de xirimita actuals han copiat el pas i l'estil de les bandes, s'han mantingut algunes marxes antigues i pròpies, sobre tot, en les comarques del nord.
Us he posat les solfes d'una tonada de processó que deu de ser prou antiga i popular entre els xirimiters.
Antiga perquè no té res del pas i l'estil de les bandes, així que com a mínim és de primers o mitjans del 1800. O de més abans, però veges tu a saber.
I també demostra que és antiga i popular la quantitat de versions que jo conec; que ja podeu imaginar no són totes i devien d'haver moltes més.
Les solfes que us he posat són de comarques diverses, el que vol dir que s'havia escampat molt i no podem saber la seua procedència; i les variants també demostren antiguitat, popularitat i imaginació per part dels xirimiters, perquè d'una tonada ben senzilla, com demostren frases de la 1, la 2 i la 3, s'ha passat a versions més complexes com la 4, la 5 i la 6.
Tot pareix indicar que l'original estava en compàs de 6/8 i que han estat les versions les que l'han convertida en 2/4, i d'aquella manera, perquè el 6/8 segueix estant present.
També us pose tres ritmes antics, en qualsevol d'ells podeu encabir la tonada, i també, si voleu, la podeu fer encabir en el pas de banda.