El mite de les fustes

Com en el meu escrit anterior vaig fer referència als instruments, seguiré aquest fil i parlaré de les fustes.
En el món tradicional sovintegen els mites de tot tipus i el de la xirimita no és una excepció.
Un dels mites, entre molts d'altres, és el de les fustes.
A Catalunya tenen mitificada la de ginjoler fins al punt que, sobre tot les Tibles i les Tenores, només es valoren els fets amb aquesta fusta.
A Mallorca tenen un mite sobre el Boix, del que en un llibre de construcció de Flabiols i Xeremies diu Joan Morey: "Actualment a Mallorca ja no queden boixos aptes per a la construcció d'instruments (els que hi ha són massa petits; abans n'hi havia de tan gruixats que dos homes no els podien abraçar)".
Al País Valencià, arran d'una cita en el mètode de Blasco: "...aunque la mejor dulzaina por su sonoridad dulce y clara es la de madera de algarrobo, pero de algarrobo borde..." es mitificà la de garrofer bord i ara, els moderns, han mitificat la de Granadillo o Granadilla (Dalbergia melanoxilux).
Bo, tot això són mites i la veritat és que la xirimita, i els altres instruments, es poden fer de qualsevol fusta que permeta un bon acabat. La de Ginjoler, Boix i Granadilla, són bones per que permeteixen un bon acabat i la de Granadilla és la millor per els torners mecànics i industrials per que la poden comprar en un magatzem i damunt no tenen nusos.No són millor ni pitjor que qualsevol altra que estiguen en el mateix cas. Allò del Garrofer Bord és un conte de fades, com la llavor de la falaguera que cau en la nit de Sant Joan. D'aquesta fusta no crec que se n'haja fet mai cap xirimita.
Les xirimites, les gralles, els flabiols, les xeremies, les tenores i les tibles, els han fet sempre artesans professionals i, com és natural, triaven les fustes que tenien més a mà i que s'adeien al treball que tenien de fer. Una altra cosa ha estat el pastor, l'aficionat en el món rural, que s'ha fet l'instrument, aquest o d'altres, de la fusta del seu voltant i sempre triant la que podia treballar amb les eines rudimentàries que tenia. Aquests han utilitzat, sobre tot, fustes blanetes. El seu instrument no era per guanyar-se la vida, ni fent-lo sonar ni per vendre'l.
En tots aquest mites sobre la fusta existeix la creença que aquestes fustes li donen una sonoritat especial i específica i això és un altre mite més.
En la xirimita la fusta no vibra i l'instrument no fa de caixa de resonància, açò passa en altres, sobre tot, en les de corda i crec que és d'ací d'on ve el creure que la fusta és important per la sonoritat.
N'he fet moltes provatures amb fustes de tota mena i mai no he trobat cap relació entre la sonoritat i la fusta. El so i el timbre estan produits per la canya. L'importància de la fusta rau en la capacitat d'un bon acabat: una fusta amb un mal acabat sempre dóna pitjor resultat que una amb un de bo. És cert que per un treball mecànic fet per qui no és un Lutier i simplement és un torner, una fusta densa i amb poca fibra li dóna un millor acabat que una altra menys densa i amb molta fibra i d'ací que sonen millor les d'aquest tipus de fusta. Però açò només passa si qui fa l'instrument no és un Lutier, que malauradament és al que estem acostumats els valencians.
Com molts de vosaltres no em creureu feu una prova: agafeu una guitarra i folreu la caixa de resonància de tal manera que no deixe vibrar la fusta, notareu que la sonoritat varia. Si no voleu fer tota aquesta faena apreteu la tapa del darrere contra un sofà o un llit i comprovareu un canvi de sonoritat, no tan intens que si la tapàreu tota.
Ara una altra prova: folreu la xirimita per tal de no deixar vibrar la fusta (deixant lliures els forats) i no notareu res. Per que no vibra. Per tal que vibràra, la fusta de la xirimita tindria que ser tan prima que faria impossible la seua fabricació.
I ara un consell (que malauradament no seguireu): compreu-li la xirimita a un Lutier. Si el trobeu, clar, que eixa és una altra, per que açò és un cercle viciós que només podeu trencar vosaltres. No hi ha Lutiers per que tots li compreu l'instrument a un torner. I us diré més encara, els instruments que esteu comprant i amb l'acabat que tenen, qualsevol Lutier us el faria més econòmic. Fer xirimites a 350 i 450€ amb un torn mecànic i sense cap manipulació posterior és el negoci del segle. Però vosaltres les compreu i a més a més contents i devanits de tindre una xirimita de Granadilla i ¡Amb avellanat, tu!
Com no tinc ganes d'escriure més, us resumiré la meua opinió sobre l'avellanat: Una collonada!